dijous, 1 de desembre del 2011
1-12-11
Pfff... És tant ja el que t'arribo a estimar, sento tants gelos a la mínima que sento nombrar de la teva boca el nom d'una noia, encara que no hi tingui res a veure, no sé. Avui quan te vist m'han donat unes ganes d'abraçar-te i donar-te un peto, fins a mai no deixar-te, però la veritat es que això no ho he sentit només avui, si no tots els dies que et veig. Hem dóna la sensació que ets molt diferent amb mi que amb la resta, espero que siguin paranoies meves. Ahir quan hem vaig entrar que al final no quedaves, hem vaig agobiar tant, el pensar que passaria una altre tarda sense tu, valoro tantíssim cada segon que estic amb tu, encara que només sigui un hola i un adéu estic feliç, quan més et veig, més ganes de veure't tinc, ets com una addicció.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)